El Monestir de Sixena ha reobert les portes al públic després de tres anys tancats per exposar les obres que la Guàrdia Civil se’n va endur del Museu de Lleida el desembre de 2017.
El Monestir de Sixena ha rebut 2.509 visites des que el passat 29 de març es va inaugurar l’exposició amb els béns culturals espoliats del Museu de Lleida el desembre de 2017. A més, s’ha posat en marxa la visita guiada al monestir i l’exhibició de les obres d’art.
En canvi, el director general de Cultura del Govern aragonès, Pedro Olloqui, ha afirmat este dimarts que la reobertura del Monestir de Sixena, que ha tingut lloc el passat 29 de març després de tres anys tancat al públic, és una oportunitat per “endinsar-se en el passat d’Aragó” i que “posa en evidència l’espoli patit pel patrimoni aragonès”.
Cal recordar que les 44 peces preservades i exhibides al Museu de Lleida van ser espoliades el desembre de 2017 després que la Guàrdia Civil entrés a la seu del consorci museístic aprofitant l’aplicació de l’article 155 i la suspensió del Govern de la Generalitat.
Lluny d’estar satisfets, Olloqui ha expressat el seu desig perquè des de Catalunya s’acate el pronunciament que ha de fer el Tribunal Suprem al recurs contra les sentències que obliguen el Museu Nacional d’Art de Catalunya a retornar les pintures murals del Monestir de Sixena, rescatades de les flames per l’historiador de l’art Josep Gudiol l’any 1936. L’Alt Tribunal es reunirà este dimecres per votar i fallar sobre el futur de les pintures, però s’espera que la resolució pugue tardar en publicar-se.
“El Govern aragonès s’ha preparat per a la recepció de les obres si la decisió és favorable”, ha dit Olloqui, qui ha negat que les diferents resolucions judicials sobre els béns tinguen “caràcter polític”.
“Si ens enfrontem a un escenari diferent del de la col·laboració, anunciarem d’ací a poc les mesures que s’han preparat per al procés”, ha advertit el director general, fent referència a les anteriors negatives del MNAC perquè els tècnics aragonesos analitzessen les pintures.
El mateix MNAC ha advertit en nombroses ocasions dels riscos “extremadament alts” que suposaria un trasllat a Sixena de les pintures del 1200, ja que estes podrien quedar “irremeiablement danyades”, ateses les seues característiques tècniques i els danys que han patit al llarg de la història.
Per fer esta valoració, el MNAC cita les conclusions d’experts internacionals com Simona Sajeva o l’Smithsonian Museum Conservation Institute, que apunten a l’incendi de 1936 com a principal causa de la pèrdua de capacitat de cohesió de les pintures, per culpa de les altes temperatures del foc.
A més, argumenten que les estructures de fusta i ges sobre les quals es troben les pintures són “extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat”, un factor que, a més, podria contribuir al creixement de microorganismes latents i la degradació de l’adhesiu.
“Arrencades a strappo, en una operació de rescat urgent, van ser traslladades als anys 1940 a teles de cotó mitjançant un adhesiu a base de caseïnat càlcic. Van ser tensades en una quadrícula de fusta o bé, pel que es refereix als intradossos corbs dels arcs, ancorades en plafons de fusta”, explica el Museu en un dossier que analitza els riscos del trasllat.
Des de 1961 s’exposen al públic al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la col·lecció d’art romànic, junt amb altres grans obres mestres de l’art romànic, com ara l’absis de Sant Climent de Taüll.
Béns de la Franja
El passat abril, les institucions que conformen el Consorci del Museu de Lleida va decidir presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència que declara que les 111 peces conegudes com els béns de la Franja pertanyen a la diòcesi de Barbastro-Montsó, afirmant que van ser adquirides legalment i que la resolució no està adequadament fonamentada.
Segons una informació del ‘Diario del Altoaragón’ d’este diumenge, el Bisbat de Lleida també s’ha posicionat contra la sentència del Suprem i ha presentat el seu propi recurs de cassació.
